A un pub de Liverpool, rodejat de "manchesterians", però també de gent de Manchester culé (que han vingut a LPL a veure el partit), de gent del Madrid culé (per un dia, però de tot cor, potser només per mi, però culé), de gent de l'atleti també culé per un dia, de gent de l'atletic, de gent de castelló, de Múrcia, de Girona, de gent mexicana amb la samarreta de Marquez. De gent del Liverpool que m'ha abraçat al final del partit, del cambrer que em felicitava mentre demanava una altra pinta. Erem pocs, però feiem soroll. Hem vist a l'Etoo recuperant el gol, als petits fent un partidàs, a la defensa del Barça, de la que reien els anglesos, parant-ho tot i, al final, a Messi fent el "gol de Pin i Pon". Ens hem enfrontat al millor equip del món i li hem fet un bany.
El triplet no em soluciona la vida, no em fa estar més aprop d'aquells que estimo, no farà que els meus experiments funcionin. Eren 22 paios en calça curta corrent darrera la pilota, sí. Però avui dormiré feliç. Avui he viscut història. He tornat a la infància.
Gràcies Barça.
Visca Catalunya
El triplet no em soluciona la vida, no em fa estar més aprop d'aquells que estimo, no farà que els meus experiments funcionin. Eren 22 paios en calça curta corrent darrera la pilota, sí. Però avui dormiré feliç. Avui he viscut història. He tornat a la infància.
Gràcies Barça.
Visca Catalunya